Espill o llibre de les dones (segle XV) és una de les obres més singulars i provocadores de la literatura valenciana. Escrita en vers, adopta la forma d’una confessió amarga i satírica en què el narrador repassa la seua vida i converteix l’experiència personal en un relat ple d’ironia, exageració i crítica social.
A través d’episodis entre la moral, la burla i el retrat de costums, Jaume Roig dibuixa una València medieval real i reconeixible: la família, el matrimoni, la medicina, la religió, les pors i les obsessions d’una època. El resultat és un text punxant, incòmode i, precisament per això, imprescindible per entendre la nostra tradició literària.
